QÜESTIÓ DE LLENGUA

Parlar una llengua o parlar-ne una altra no és cap problema. El problema és que es busquin problemes per questió de la llengua. totes les llengües tenen unes determinades característiques que les identifiquen en l'entorn cultural en el qual es parlen. Totes les llengües són valuoses per elles mateixes. I tothom té dret a saber i utilitzar la llengua autòctona de la comunitat en la qual viu.

És del tot aberrant veure que hi ha qui desitja soterrar determinades llengües perquè considera que atempta contra les ideologies polítiques i contra el que es considera llengua mare o superior, quan en realitat es tracta de llengües germanes. A Catalunya es parla català i castellà fluidament, sense problemes. Com tots sabem el català havia estat minoritzat i relegat a l'ús domèstic durant molts anys. Gràcies a les noves polítiques lingüístiques el català va poder restablir la normalitat gràcies a ser llengua vehicular a l'escola, al seu ús a la televisió, a la gran expansió a les editorials, als cantautors, a la premsa en català. Ens enriqueix i ens forma en la societat i en la cultura del país. I no per això hem descuidat les altres llegües. Continuem llegint i parlant en les dues llegües i hi ha bona convivència entre parlants.

Com sabem, el fet de parlar una determinada llengua dona una visió particular del món. Cada parlant utilitza expressions i conceptes de la cultura i la societat que l'envolta. No pots anar a viure a un país i renegar de la llegua que allà es parla. És un rebuig molt gran d'integració i cohesió social. Qui vol perdre l'oportunitat d'enriquir-se i comunicar-se adequadament en la llengua del lloc on es viu? Si jo anés a la Xina, m'esforçaria a aprendre la nova llengua, tot sabent que em resultaria molt dificultós. Doncs, per què no acceptar que s'ha d'aprendre d'una llengua germana?

Els nens tenen tot el dret d'aprendre i utilitzar la llengua autòctona que, com sabem, és oficial el català a Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran. El castellà també és oficial, però el territori és el que és, i la llei va establir que la llengua vehicular a les escoles era la que pertanyia a cada territori, el català a Catalunya i l'aranès a la Vall d'Aran. Ara volen imposar el castellà com a segona llengua vehicular. O potser només volen modificar la llei, emmascarar o vés a saber què. La qüestió és que volen sortir-se amb la seva sí o sí. Ja que atemptant la llengua atempten els ideals i aprofiten el moment més feble per a fer-ho.

Els catalans no hem renegat mai del castellà, fàcilment canviem de llegua per poder comunicar-nos si veiem que no ens entenen. Durant molts anys s'estudiava en aquesta llengua a l'escola, però el català estava soterrat. Per sort com ja he dit, amb les noves polítiques lingüístiques la llengua va revifar, però ara sembla que torna a haver-hi atacs per a minimitzar-la. El fet és que la finalitat no és altra que atemptar contra els ideals d'un país. Pensen que soterrant la llengua, enfonsaran els ideals. Però això no succeirà, com no va passar amb el Decret de la Nova Planta, ni amb el franquisme. La llengua i els ideals es mantindran vius malgrat les adversitats.